Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 4 de gener de 2012

El comentari

Posat per un company com a comentari però digne de que el vegi tothom!

salut i ànims!

De la il·lusió a la indignació;
Parlo d’un noi que l’any 2003 tenia feina fixa i ben remunerada, cobrant 1400 Euros al mes. Aquest noi va decidir fer oposicions i entrar al cos de Mossos d’Esquadra perquè li agradava la idea de treballar pel ciutadà, i la persecució dels delictes i infraccions que afecten a la gent del carrer.
Aquest noi va apuntar-se a una acadèmia per tal d’estudiar , història, català, ... pagant mes de 1000 euros en despeses. Aquest noi va dedicar tot un any en preparar-se, entrenaments estudi... Finalment tot els seu esforça semblava que anava a donar el seu fruit, però resulta que tenia una mica massa de miopia i va tenir que operar-se de cirurgia refractiva pagant 1650 euros. Aquest noi va fer això encantat perquè li feia molta il·lusió entrar en aquest cos.

Desprès de tot els seu esforç i sacrifici, exàmens, proves mèdiques, proves físiques, proves psicològiques, entrevistes... finalment va donar el seu fruit i aquest noi molt il·lusionat va entrar a l’Escola de Policia. Un cop a l’escola el noi va sacrificar un any de la seva vida en que va buscar pis de lloguer, i es va traslladar a Mollet. Pagant-se dietes, pis de lloguer, viatges, tot això cobrant un salari mínim, uns 400 euros. Però aquest noi estava complint la seva il·lusió de poder servir al seu poble. Es va passar tot un any estudiant molt i entrenant-se molt per poder superar amb èxit els curs de l’escola.

Va sortir de l’escola i el van enviar molt lluny de casa seva tot i haver estudiat força, pero els desplegament era el que era... tot i així el noi va buscar pis de lloguer i va fer viatges amunt i avall, mes de 200 km al dia per tal d’anar a treballar. Però ho feia content, el cos tenia una imatge, un tarannà, un ambient de família al treball. I així va estar el pobre noi durant mes de tres anys fora de casa gastant tant com guanyava en despeses a causa de viure fora.

Desgraciadament aquest noi va anar perdent la il·lusió per la feina tot per la campanya de desprestigi que es va fer contra el cos, posant-lo en el punt de mira dels mitjans de comunicació. El us que s’ha anat fent del cos, utilitzant-lo com a eina política i no com el que ha de ser un cos al servei del ciutadà. El noi veia com des de l’administració es despilfarrava diners en comissaries noves i deixant edificis en perfecte estat abandonats com es el cas de Vendrell, Montblanc, Tarragona, entre d’altres.

Tot això aguantant els riures i burles d’amics i coneguts que per treballar a l’obra o altres llocs cobraven 3000 o 3500 euros al mes, tots aquests que ara sense feina diuen que la culpa es dels funcionaris. Els funcionaris (i quan parlo de funcionaris em refereixo als que donen la cara a la gent, no als directius) que han sacrificat part de la seva vida, salut, relacions familiars i diners per poder accedir a aquesta feina.

Finalment aquest noi que va entrar amb il·lusió veu com realment per qui treballa no es pel poble com ell volia, sinó únicament per l’interès polític. Per acabar de culminar i destruint la il·lusió d’aquest noi ara veu que ell ha de pagar amb el seu sou que tanta falta li fa per pagar hipoteca, col·legi dels fills, impostos desorbitats, ... li retallen els polítics per tal de arreglar el seu despilfarro i mala gestió econòmica.

Aquest noi que cada tres mesos paga la seva quota sindical i veu com els qui l’ha de defensar estan totalment venuts i no mouen ni un dit en defensa dels seus drets. Probablement perque estan d’amagatotis únicament lluitant pels seus drets sindicals (alliberats i ajudes) a canvi de vendre els seus companys....

Desprès de tot això com volen tenir un bon cos policial, tindran el que volen un número que farà la vista grossa, i evitarà complicar-se la vida en actuacions policials on li puguin tocar la cara o pugui sortir perjudicats.

TOTS A LA MANI I FORÇA!!!!

Un mosso molt indignat.