Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 6 de gener de 2014

PRIVATITZACIÓ I MILITARITZACIÓ ?

1r pas PRIVATITZACIÓ, el 2n serà la MILITARITZACIÓ ?

La seguretat nacional, un gran repte del 2014

Si Catalunya vol esdevenir un Estat independent, entre moltes altres qüestions, haurà de ser capaç de garantir la seguretat del país i la dels seus ciutadans, de manera que un dels reptes d'aquest 2014 serà començar a dissenyar les bases d'un sistema de seguretat nacional que sigui capaç d'integrar i identificar les eventuals amenaces i riscos que poden afectar-la
El nou sistema també ha d'integrar i identificar les nostres pròpies vulnerabilitats, per així poder configurar possibles línies de resposta i definir els mecanismes de coordinació necessaris entre els diferents organismes implicats.
La globalització i la creixent internacionalització, complexitat, interdependència i transversalitat de les amenaces i riscos a la seguretat nacional actuals han desdibuixat completament les fronteres del què és exterior i interior, per la qual cosa serà necessari salvaguardar la nostra seguretat no només en termes nacionals, sinó també internacionalment, de manera compartida amb els diferents organismes de cooperació internacional existents.
Seríem ingenus si pretenguéssim que els organismes internacionals existents relacionats amb la seguretat (com ara l'OTAN o l'OSCE) s'ocupin de la nostra seguretat nacional, ja que, a banda de estar immersos aquests organismes en crisis identitàries per adaptar-se al nou context internacional, si volem esdevenir realment un Estat independent hem de ser capaços de disposar dels nostres propis instruments de seguretat i defensa.
Serà necessari començar a pensar en un sistema de seguretat exterior, basat no només en mecanismes diplomàtics, sinó també militars"
Per això, caldrà començar a pensar com haurà de ser el nostre sistema de seguretat interior, amb un model de policia molt més sòlid que l'actual que racionalitzi adequadament els recursos policials existents i que proporcioni una protecció adequada als nostres ciutadans, garantint el bon funcionament de les nostres institucions que ens permeti mantenir el desenvolupament normal del nostre país.

També caldrà començar a configurar el nostre propi sistema d'intel·ligència que sigui capaç d'anticipar-se als riscos i amenaces que puguin incidir sobre la nostra seguretat nacional i que estigui preparat per reaccionar o per actuar correctament en cas de que algun d'ells es faci realitat.
I també serà necessari començar a pensar en un sistema de seguretat exterior, basat no només en mecanismes diplomàtics, sinó també militars, que dissuadeixin del risc de qualsevol agressió armada al nostre territori i ens permeti participar activament en els nostres futurs compromisos internacionals de seguretat i defensa, contribuint així al manteniment de la pau i seguretat internacional. En un entorn globalitzat com el nostre, no podem pensar que Catalunya es pugui quedar al marge del què passa a la resta del món.
Un repte realment complicat ja que actualment estem mancats de prou cultura o consciència nacional sobre seguretat i defensa que ens permeti identificar-nos amb aquest sistema, requisit imprescindible ja que haurem de ser el seu subjecte actiu i passiu a la vegada, perquè no oblidem que la nostra seguretat nacional serà responsabilitat de tots nosaltres. Si volem ser independents, en qüestions de seguretat, hem de començar a deixar d'anar amb el lliri a la mà.