Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 10 de febrer de 2014

Don Artur

Es que us queixeu per tot!


Mas va ordenar analitzar a periodistes nacionals i internacionals i catalogar-los segons el seu suport al secessionisme català
El departament de la Presidència de la Generalitat va encarregar un informe extern que classifica les opinions de diaris, televisions i ràdios d'àmbit català, espanyol o internacional en funció de la seva proximitat al seu projecte independentista. L'estudi va analitzar les peces publicades entre la Diada del 2012 i les eleccions autonòmiques del novembre d'aquell any. Els periodistes van ser catalogats com a "sobiranistes", "espanyolistes", "federalistes" o "sense identificar".
El president de la Generalitat, Artur Mas
El president de la Generalitat, Artur Mas
La Generalitat va encarregar un informe per avaluar la tendència ideològica dels opinadors de mitjans de comunicació catalans, nacionals i internacionals entre l'11 de setembre del 2012 i les eleccions autonòmiques convocades de forma anticipada per Artur Mas pel 25 de novembre d'aquell mateix any.
Segons publica aquest dilluns El Mundo, l'estudi -ordenat pel departament de la Presidència de la Generalitat- analitza l'"adscripció" dels periodistes en aquest període, que coincideix amb el punt d'inflexió que va portar Mas a passar de la reivindicació del "pacte fiscal en la línia del concert econòmic" a un referèndum secessionista.
L'informe recull articles sobre els principals esdeveniments d'aquestes dates relacionats amb el nacionalisme català, tals com la manifestació idependentista de la Diada, el missatge institucional pronunciat pel propi Mas l'endemà, o la seva reunió amb Rajoy per reclamar-li el "pacte fiscal", entre altres.
Opinadors "sobiranistes", "espanyolistes", "federalistes" o "sense identificar"
El document, titulat 'Anàlisi de la política catalana en els mitjans', classifica els opinadors en quatre categories: "sobiranistes", "espanyolistes", "federalistes" i "sense identificar".
Segons aquest criteri, l'informe conclou que el 59% dels columnistes de la premsa catalana és "sobiranista", el 0,8% "federalista" i el 22% no té una ideologia identificable. Encara que no s'indica d'aquesta forma en les conclusions, es dedueix que el 18,2% restant serien "espanyolistes".
En la premsa nacional, els "espanyolistes" assolirien el 71%, els "sobiranistes" el 3% i els "federalistes" el 2,3%, mentre que hi hauria una mica més d'un 23% sense una ideologia concreta per als autors de l'informe.
En l'àmbit internacional, els articulistes "sense identificar" assolirien un 66%, els "espanyolistes" un 18%, els "sobiranistes" un 12% i els federalistes un 2,1%.
16.000 euros de cost
Els diaris catalans investigats haurien estat La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i l'Ara, a més d'altres publicacions locals. En l'àmbit nacional, haurien escrutat capçaleres com El País, El Mundo, Abc, La Razón, El Correo , La Voz de Galicia i La Nueva España.
Mentre que, en l'àmbit internacional, els diaris analitzats haurien estat The New York Times, The Washington Post, USA Today, The Wall Street Journal, Financial Times, The Guardian, The Times, The Daily Telegraph, Le Monde, Le Figaro, Il Corriere della Sera, Süddeutsche Zeitung, Frankfurter Allgemeine i De Telegraaf, entre altres. També es van revisar els opinadors dels principals mitjans televisius, radiofònics i digitals tant nacionals com estrangers.
L'informe -que no especifica quin percentatge de cada categoria assigna a cada mitjà- va ser encarregat a Digilab: media, strategy and regulation per un import de 16.000 euros.
Un segon informe per altres 15.000 euros
Digilab també va realitzar un segon informe per ordre de la Presidència autonòmica titulat 'Estudi qualitatiu del pluralisme i l'equilibri en la cobertura mediàtica de la política nacional', que desenvolupa el document anterior i que va costar 15.000 euros a l'erari públic.
Segons aquest document, la valoració dels "principals actors" implicats en la política catalana recent és majoritàriament "neutra", ja sigui en les informacions publicades en la premsa catalana (68%), nacional (53%) i internacional (69%). I assenyala que només hi ha un 13% d'informacions "positives" en la premsa catalana respecte a aquests actors principals, entre els quals destacaria el propi president autonòmic.
Els precedents
El 2007, durant el tripartit, va haver-hi un escàndol en descobrir-se que la Generalitat havia encarregat més de 1.500 estudis externs per un cost de 31 milions d'euros, molts dels quals havien estat meres còpies de textos disponibles en obert a internet, o contenien informació irrellevant, la qual cosa va ser durament criticada per CiU en aquell moment.
D'altra banda, el 2004 el secretari de Comunicació de la Generalitat, Miquel Sellarés -cofundador de CDC però posteriorment proper al llavors líder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira- va haver de dimitir del seu càrrec per ser el responsable d'una sèrie d'informes secrets (2, 3 i 4) per controlar els mitjans de comunicació a Catalunya.
Més recentment, a l'octubre del 2011, el Grup de Periodistes Ramon Barnils -una entitat nacionalista subvencionada per la Generalitat- va elaborar un estudi en què qualificava amb una nota als mitjans de comunicació tant catalans com nacionals en funció de la seva simpatia a favor o en contra del secessionisme català.