Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 15 de març de 2014

Moltes gràcies a la ciutadana

Carta que ens envia una ciutadana, tot informant-nos que l’ha enviat també al Departament d’Interior.


A/ Honorable conseller Ramon Espadaler,


Arran de la polèmica generada per les imatges del Carnaval de Mataró, voldria fer-li una reflexió. No sé fins a quin punt és conscient que els agents al qual té el privilegi, l’honor, el deure i la responsabilitat de governar, els qui formen el Cos de Mossos d’Esquadra, tenen família. Són fills, són germans, són oncles, són nebots, són néts, són cònjuges, són pares d’algú.


És evident que és l’agent i no la seva família qui porta a terme la tasca policial cada dia. Però crec que no és tan manifest, o no es té en compte, que tot el que succeeix a la persona acaba per afectar tota la família.


Sense entrar en el tema de si realment “per Carnaval tot s’hi val”, perquè podríem debatre durant hores, el que m’agradaria demanar-li és que es posi en la pell dels seus agents, i que faci un esforç addicional per posar-se també en la pell de tots aquells qui tenim familiars o amics en el cos.


Si bé és cert que la humiliació de la carrossa no es dirigia a ningú en concret, cosa que potser hauria facilitat una acció penal, sí que es dirigia a tot un col·lectiu i a tot al que aquest representa.


Sóc partidària de la llibertat d’expressió i del dret d’exercir aquesta llibertat. Però crec que en aquest cas concret la llibertat ha estat substituïda pel llibertinatge, i que s’ha perdut el respecte i les formes envers un col·lectiu que cada cop veu més perjudicada la seva imatge i qüestionades les seves actuacions.


Crec que no es pot emmarcar el que ha passat en “l’àmbit de la festa”. La festa és quan tots s’ho passen bé, no quan uns se’n riuen dels altres.


Com a familiar i amiga d’alguns membres del Cos de Mossos d’Esquadra, m’entristeix molt veure la no-reacció de l’administració condemnant aquest atac a l’honor i defensant a capa i espasa un col·lectiu que es juga la vida cada dia per fer una Catalunya millor.


Pensi, per un moment, en com es poden sentir els fills d’aquests agents veient ridiculitzats d’aquesta forma tan cruel els seus pares i allò que representen. Li recomano que faci aquest exercici d’empatia. A mi, personalment, se’m trenca el cor.


Posi ordre, senyor Espadaler. No tingui por de donar la cara pels seus agents. Defensar els seus homes no té res a veure amb la censura. Torni’ls la dignitat, si us plau. Per vostè, per ells i per les seves famílies. Faci que puguin tornar a anar amb la cara ben alta i orgullosos del què són i del què representen. I que aquest orgull sa s’encomani a la gent que els envolta i que, en definitiva, són els qui els donen suport quan van maldades.