Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 3 de juny de 2014

Que poca gent parla tant clar

Felicitats Rubèn, ens treiem el barret!


L’has deixat on cal

PROU IMMUNITAT PARLAMENTÀRIA per Rubèn Novoa

Diu el Reglament del Parlament de Catalunya (DOGC núm. 4553, de18 de gener de 2006 i BOE núm. 38, de 14 de febrer de 2006), en el seu article 14, que “els diputats gaudeixen d'inviolabilitat,fins i tot després d'haver finit el mandat, per les opinions i els vots emesos durant l'exercici de llurs funcions”. Aquest privilegi del què gaudeixen tots els diputats del Parlament de Catalunya queda a més consagrat per la Llei Orgànica 6/2006 de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que diu en el seu article 57 referit a l'Estatut dels Diputats que “els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d'immunitat amb l'efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.

Dic tot això perquè el proppassat 2 de juny vaig escoltar el diputat del Grup Mixt David Fernández àlies “Higínia Roig”(CUP) al El Matí de Catalunya Ràdio afirmant tot un seguit de coses que penso transcriure literalment a continuació:

Mònica Terribas: David Fernández condemna els avalots que estem vivint aquests dies al carrer i la violència que han produït?
David Fernández: Ehhhhhhh.....
Mònica Terribas: Sí o no?
David Fernández: No som de respostes binàries en aquest cas. O sigui aquí hi ha una qüestió de principis i una qüestió de conflicte. Nosaltres som els únics que diem que o parlem de totes les violències o no en parlem de cap i moltes vegades les condemnes tenen una càrrega política i el que no farem és entrar en estratègies del poder (...) Nosaltres ho hem dit: no entrarem en condemnes hipòcrites (...)
[ Mònica Terribas pregunta sobre la possibilitat de grupuscles infiltrats violents a Can Vies ]
David Fernández: No,no ho contemplo. És una lectura excessivament policial o excessivament diguem-ho així de “Tea Party” de buscar respostes molt faciletes a conflictes que tenen una fondària més...
Mònica Terribas: Per tant hi ha alguna gent dins de Can Vies que és violenta senzillament
David Fernández: No. És que la teoria de persona violenta no... uhhh... mmm.... no la contemplo. Hi ha fets violents òbviament i ho dic des de la desobediència civil ehhh... pacífica... hehe i el què cal és entendre-ho.

Fins aquí el discurs apologeta del terrorisme de baixa intensitat que ha viscut Barcelona la darrera setmana a càrrec del —plas,plas— “il·lustre” diputat Fernández emparant-se en un reglament parlamentari impropi d'un estat de Dret que, a diferència de la resta dels mortals, li permet dir i fer tot el què li vingui en gana. És el mateix diputat i la mateixa formació política que reiteradament han estat presents per sabotejar tota mena d'operacions policials: a la Universitat de Girona, a la Plaça Catalunya o el darrer episodi de Can Vies. Tots hem vist al regidor de la CUP Jordi Navarro al bell mig dels aldarulls provocats a la UdG, també la ignomiosa imatge del sotsinspector Jordi Arasa —el nostre heroi— assegut al banc dels acusats per haver dissolt una concentració il·legal en la qual David Fernández participava amb el Movimiento 15M. I així, fins arribar a la patètica imatge del passat dilluns 26 de maig quan el mateix diputat Fernández es va encarar de forma xulesca als agents de la Brigada Mòbil que complien l'ordre judicial de desallotjar Can Vies.

Em pregunto què passaria si per aquelles coses de la vida fóssim bascos i no catalans. No cal ser gaire llumeneres per deduir que David Fernández compartiria “xabolo” al “talego” amb Arnaldo Otegi, de qui, en el passat, en fou xòfer (segons informacions aparegudes en premsa). No condemnar la violència suposa esperonar els amics de la caputxa, els morters amb bombes incendiàries i la crema de contenidors. En definitiva, el terror a la via pública mentre se somia una nova Rosa de Foc que mai s'esdevindrà.

Però per si la situació no fos suficient greu de per se, a tot això li hem de sumar uns polítics irresponsables i un mainstream còmplice amb aquest procés de deslegitimació de les forces d'ordre públic, en aquest cas la Policia de la Generalitat-Cos de Mossos d'Esquadra. És molt trist veure com els nostres agents no tenen recursos operatius contra els vàndals que presenten una Barcelona en flames a l'opinió pública internacional, mentre, en paral·lel, la bona gent d'aquest país estem duent a terme un procés sobiranista legítim, majoritari, pacífic, democràtic i exemplar.

Tornem al principi. Sense igualtat penal no hi ha Dret. M'ho van ensenyar a primer de carrera això. Si no volem “solucions faciletes de Tea Party” com diu des de l'ignorància David Fernández [incís: allò sí que fou un fet històric gloriós que va posar fi a la tirania que el Regne Unit exercia sobre les colònies americanes: l'avantsalade llur independència] cal que el Parlament talli d'arrel amb aquest privilegi de casta que tenen tots els seus diputats.

Els diputats en exercici de les seves funcions han de ser perseguibles judicialment per les opinions emeses, sinó ens trobem amb un frau de llei contrari a l'article 14 de la norma normarum que consagra la igualtat penal de tots plegats. Qui no condemna la violència que esperona amb cada intervenció pública emparat pel faristol del Parlament ha d'ésser reprovat i silenciat pels mitjans.El Parlament de Catalunya no pot permetre com a institució ésser usat d'escut immunitari per patrocinar el delicte i incitar a la violència. Ja n'hi ha prou d'aquest color, il·lustres diputats.

Rubèn Novoa i Arranz

03/06/2014