Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 4 de juny de 2014

Un altra carta que diu molt

La gent molt cansada del que ha vist aquests dies


Realitat d’un veí que ha crescut al costat de Can Vies.


 Bon dia,


 A escassos dos minuts a peu tenia accés aquest edifici, durant la meva infància vaig passar-hi cada dia i més d’una vegada davant d’aquest indret “cultural”, en l’actualitat mínim dos o tres cops per setmana hi passava.



 En 17 anys d’activitat, només un cop vaig entrar-hi per curiositat (escoltat per un habitual de Can Vies amb el qual tenia certa amistat), per saber que s’hi coïa. El primer que em va sorprendre van ésser les mirades penetrants dels ocupants, mirada amb desconfiança, controlant cada moviment. Allà hi tenien una espècie de Bar il•legal, evidentment lliure de llicències i amb guanys nets, exempts d’impostos. El meu acompanyant va pujar-me al terrat on hi havia una petita plantació de Marihuana. La visita va ser de curta durada, sentia que no encaixava.



 En tots aquest anys, el meu record més viu és veure la porta tancada, hermètica, en comptades ocasions era oberta al públic. Com a centre cultural-social que en teoria era, la imatge que donaven no era l’encertada. L’altre reminiscència que tinc, són les festes que hi celebraven cada setmana on no tenien cap mena de respecte cap els veïns, la música com més alta millor. Per descomptat, no cal ni esmentar la quantitat de pintades i cartells ple d’amenaces, insults, reivindicacions i molta demagògia que feien quan eren requerits per l’ajuntament a arribar a un acord per traslladar les seves activitats “culturals” a un altre indret. Tot aquell esforç que realitzaven en embrutar gratuïtament el barri per reivindicar que no fossin desallotjats, ho podien haver invertit en informar als ciutadans de la ciutat i en especial als veïns del barri de les activitats que s’hi realitzaven. El problema era que dites activitats només eren destinades a un col•lectiu reduït, els autoanomenats hipòcritament anti-sistema.



 Un bon anti-sistema no viuria dins dels sistema, hauria d’anar-se’n lluny, als Pirineus per exemple. No obstant, és molt fàcil ser anti-sistema evadint els deures i les obligacions però reclamant enèrgicament els drets. Senyors hipòcrites, sense deures ni obligacions tampoc hi ha drets! És molt fàcil dir: No pago lloguer, no pago llicència, no pago llum ni gas ni aigua... ara bé, si que organitzo festes on l’alcohol és comprat als supermercats capitalistes, on compro menjar capitalista, tabac capitalista, droga en negre de camells capitalistes, anant a la seguretat social, biblioteques públiques, parcs públics (pagats amb els nostres impostos, els qui treballem)... Molt curiós si... Si voleu ser anti-sistemes sigueu-ho amb totes les conseqüències. El cos humà quan hi ha un virus que interromp l’harmonia, el cos actua.


 Esteu vivint egoistament a partir de les persones que treballem, que venem la nostre llibertat per poder ser persones de profit per la societat i construir una millor ciutat entre tots solidàriament pagant els impostos.



 Ja que no pagueu RES ni feu ús de les vostres capacitats per a treballar, com a mínim respecteu als veïns tal i com nosaltres ho hem fet tots aquests anys.


 La gran majoria de gent que s’està revolucionant contra el desallotjament de Can Vies, mai havia posat un peu a dins, només n’havia sentit a parlar, un altre mostra d’hipocresia i de pensar poc per si mateixos.



 Evidentment, ara que han descobert que la violència genera por als polítics, assoleixen els seus objectius a partir d’aquesta i aconsegueixen criminalitzar al Cos de Mossos d’Esquadra. Ara tenen ells el poder, a la mínima amenaça, contenidors, vidres, vehicles, mobiliari urbà en general cremarà.



 Tot el meu suport al Cos de Mossos d’Esquadra. Els violents els agredeixen amb boles explosives, còctels Molotov, grans pedres i materials perillosos i la nostre policia, un cos desgraciadament polititzat, no poden fer ús de la força adequadament per reprimir les actuacions vandàliques i actuen amb por d’ésser imputats.



 Visca la democràcia!