Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de juny de 2014

Vergonyós és poc

Que potser quan passi el sedàs aquest, si hi ha algun fill d’algú s’esborraran les imatges?


NO SIGUEU MALPENSATS/DES

Els antiavalots no podran fer servir totes les càmeres

Interior no autoritzarà que la Brigada Mòbil pugui utilitzar de cop les 90 càmeres que van comprar fa uns mesos i que els agents porten al pit

ANNA PUNSÍ  
Les imatges enregistrades pels agents passaran després la validació de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya. I les que no passin el sedàs es destruiran. Els agents necessitaran l'autorització de la Conselleria d'Interior però podran fer-les servir també de forma extraordinària sense demanar permís si la situació ho requereix
La idea que els mossos portessin càmeres a sobre per enregistrar imatges subjectives va sorgir amb força després del polèmic desallotjament de la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011. L'aleshores Conseller d'Interior, Felip Puig les veia com una garantia per defensar les actuacions dels Mossos, exculpar-los de possibles denúncies falses i tenir més proves si rebien alguna agressió. "Si els ciutadans poden enregistrar a la policia amb qualsevol càmera o mòbil, els mossos també han de poder fer el mateix", deia Puig l'any 2011.
Primer les volien posar al casc però van adonar-se que era poc pràctic i massa inestable. Finalment, van decidir que els mossos les portessin a l'uniforme entre l'espatlla i el pit. La idea s'ha materialitzat amb la compra de 96 càmeres petites Go Pro Hero3, de les que habitualment fan servir alguns esportistes. Han costat uns 40.000 euros però mai es podran fer servir totes de cop. Cal sumar-hi les despeses de la maquinària que processa la informació.
La direcció general de Seguretat, que lidera Maite Casado, s'encarrega d'autoritzar el seu ús. Es podran fer servir de forma ordinària per enregistrar imatges durant un dispositiu. A través d'un document, els comandaments de la Brigada Mòbil demanaran quantes en necessiten en funció de les previsions i Casado ho autoritzarà o proposarà que s'activin menys quantitat de dispositius. Fonts d'Interior admeten obertament que en faran servir habitualment entre 10 ó 20 càmeres però mai les 90 en un únic dispositiu. No concreten perquè però són conscients que l'ús de la videovigilància és una qüestió delicada a efectes de protecció de la imatge. L'ex Conseller d'Interior, Felip Puig fins i tot havia plantejat incloure la seva regulació en una Llei d'Ús de l'Espai Públic que no va acabar desenvolupant i que de moment Espadaler manté al calaix.
Les càmeres subjectives dels antiavalots es podran utilitzar de forma extraordinària sense demanar permís previ si els comandaments creuen que són necessàries en alguna intervenció que es compliqui. Totes les imatges captades s'enviaran després a la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya, encapçalada pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, que les haurà de supervisar per certificar la seva validesa legal i que han estat captades seguint els protocols establerts. Els vídeos que no serveixin o no es validin s'acabaran destruint.
La BRIMO ja fa servir càmeres des de fa temps en els dispositius: algunes serveixen per controlar la situació des de l'aire, com la que porta l'helicòpter, o les 9 que s'instal.len en alguns punts fixes. En aquests casos, l'autorització la dóna la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància.
Els antiavalots compten també amb una unitat que enregistra imatges darrera de la línia policial i que després utilitza per identificar possibles sospitosos o violents. Aquesta unitat, que actualment, està integrada a la BRIMO havia format part de la Comissaria d'Informació i es va crear també després de diversos aldarulls greus durant l'etapa de Puig al capdavant d'Interior. A partir de la creació d'aquest grup van començar les detencions dies després dels aldarulls a partir de l'anàlisi de les imatges captades. Va suposar un canvi en la investigació dels delictes de danys o desordres públics.