Enllaç de la web del sindicat   www.uspac.cat

Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 14 de setembre de 2014

Opinió al Periódico de Catalunya

Anys després, tot continua igual. Polítics a la seva, i no ens defensa ni el mateix Departament (aprofiten qualsevol ocasió per guanyar vots a costelles dels Mossos).


OPINIÓ dissabte 28 març 2009
EN DEFENSA DELS MOSSOS

Escric aquestes línies en defensa del cos dels Mossos d'Esquadra, del qual formo part. La crítica fàcil i desproporcionada per part de sectors pro drets humans, okupes, aprenents de polític i alguns que diuen ser periodistes fan que la indignació de molts mossos sigui evident. M'agradaria veure molts dels que ens critiquen en la primera línia de foc protegint una institució o persones. Voldria veure'ls què farien quan ens llancen escombraries, pots de pintura, ampolles de vidre, algun martell, taules i cadires de les terrasses pròximes i et punxen amb els pals de les banderes. Clar, això no ho va veure ningú; només es van veure els cops dels agents als estudiants. Molts dels manifestants no eren estudiants, sinó grups antisistema.
Els agents esperaven una ordre que no arribava i que l'havia de donar un polític que no era al lloc dels fets i que probablement no té ni idea del que és la policia, malgrat que la dirigeix. Aquell mateix dia, recolzava les nostres actuacions, però l'endemà, per pressions polítiques, ja no sols no ens recolzava, sinó que va dir que calia revisar els protocols d'intervenció. ¿Ens han d'ajudar els periodistes a fer els protocols per a les futures manifestacions? Estaríem arreglats! Després, que els delinqüents ens facin també els procediments per perseguir-los quan cometin un delicte...
Hi ha qui ha titllat els fets com propis de l'època franquista. Déu meu! Això és que no van ser-hi aleshores o que no ho recorden bé. Ja n'hi ha prou de linxament de la policia de Catalunya, prou de mentides i campanyes. Els agents actuants en els aldarulls d'aquests dies tenen el suport i el respecte de tots els mossos de Catalunya, sens dubte. Ànim, i no defalliu
.


Josep Ramon Sanahuja
Tàrrega





És fàcil criticar
Escric aquest línies en defensa del col·lectiu de Mossos d'Esquadra del qual formo part. La crítica fàcil i desproporcionada de sectors pro drets humans, okupes, aprenents de polítics i algú altre que es fa dir periodista (sobren noms i ja m'hi he referit altres vedades) fa que la indignació de molts mossos sigui evident. Voldria veure molts dels que ens critiquen en primera línia de foc protegint una institució o persones. Voldria veure què fan quan els tiren bosses d'escombraries, pots de pintura, ampolles de vidre, algun martell, cadires i taules, els punxen amb els pals de les banderes... Però això no ho va veure ningú, tothom es dedicava a mirar només els cops dels mossos. Ningú es fixa que molts dels manifestants no són estudiants i sí de grups antisistema, i que els companys esperen una ordre que no arriba i que ha de ser donada per un polític que no és al lloc dels fets i que possiblement no té ni idea de què és la policia, tot i que la dirigeix. El mateix dia es dóna suport a les actuacions, l'endemà les pressions polítiques fan que ja no sols no s'hi doni suport, sinó que s'hagin de revisar els protocols d'actuació. ¿Els periodistes ens han d'ajudar a fer els protocols per a les futures manifestacions? Sí que la faríem bona! I després els delinqüents que ens facin també els procediments per perseguir-los. Hi ha qui ha titllat els fets com a semblants a l'època franquista, Déu meu! O no va ser-hi llavors, o ho recorda ben malament. Prou linxament a la policia de Catalunya, prou mentides i campanyes en contra.

Els companys actuants en els aldarulls d'aquests dies passats tenen el suport i el respecte de tots els mossos d'arreu del territori.
No en tingueu cap dubte, companys! Ànims i no defalliu, tots estem amb vosaltres!

Josep Ramon Sanahuja